Taller de Restauració i Tapisseria
Verd.deGris és al bell mig del parc Natural de la Garrotxa.
És un espai on restauro i entapisso mobles, ceràmica i objectes de diferents matèries.
També és un espai de creació en el que transformo mobles i objectes, conferint-los noves utilitats i aparences.
La recuperació de mobles i objectes ens dona l'oportunitat de gaudir de l'artesania d'altres èpoques, alhora que fem la nostra llar acollidora i funcional.
Per què Verd.deGris...
Sobre una planxa de coure deixo actuar els vapors del vinagre.
Tancat en un lloc càlid deixo que passi el temps.
Em cobreixo la boca i les mans, amb cura rasco i netejo la planxa.
Deixo assecar la pols.
Guardo el pigment en pots de vidre.*
*Recepta recollida als textos de Mappae Clavicula, segle XII (rec. 96) [8].
Verd.deGris, un verd amb una procedència curiosa, però tant present a la nostra cultura que hem oblidat el seu nom. Aquí també diem verdet o llepó. És aquell verd que cobreix les escultures i les teulades de bronze, coure i llautó a bona part d'Europa.
No és el verd que ve del gris, és el verd que ve de Grècia.
Els anglesos van adoptar el terme verdigris del francès antic vert-de-grice, verd de Grècia. Terme que s'ha utilitzat a diferents països adaptant-lo segons l'idioma i la fonètica de cadascú.
El verd, el color més present a la natura, no és fàcil d'aconseguir en forma de pigment, però el verdet sí. Al llarg dels segles aquest pigment s'ha utilitzat en la pintura mural, pintura a l'oli i a les miniatures de l'Edat Mitjana, per la seva llum i varietat de tons, com ara el verd-blavós, verds clars, grisos i blancs.
El verdet és un acetat de coure, Cu (CH3COO)2, poc estable i tòxic. Aquestes són les raons per les quals es va deixar d'utilitzar en la pintura i la il·luminació de còdex i manuscrits.
A les darreries del segle XVIII la seva presència a la pintura és quasi nul·la.